5.1 Geografia

​

Xina és el segon país més gran de Àsia. Fa frontera amb molts països com : Corea del Nord, Rússia,  l’Índia  i Vietnam.

Hi ha cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dues regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades amb les cinc minories ètniques.

Xina es reparteix en 23 provincies  contant a Taiwan que són:

​

​

​

​

​

​

​

 

 

​

​

​

​

​

5.2 La política

​

El govern de la República Popular de la Xina és autoritari amb restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assemblea, els drets reproductius i la llibertat de religió.

La constitució de la República Popular de la Xina, (des de 1982) atorga tot el poder legislatiu al Congrés Nacional Popular. El poder executiu és exercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer ministre i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el president de la República. Però tot el poder polític resideix en el Partit Comunista Xinès (PCX)

El Partit Comunista Xinès  és l'única organització política permesa, actualment hi ha partits “democràtics” molts petits a la Xina, que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. Totes les eleccions xineses es realitzen per sufragi directe, permès a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics.

 

5.3 Els Drets humans

​

les llibertats polítiques encara són molt restringides i controlades pels governs (central i local). La constitució de la República Popular de la Xina declara que els "drets fonamentals" dels ciutadans són: la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa, el dret a un judici just, la llibertat religiosa, el sufragi universal i el dret a la propietat. Però tanmateix, aquestes provisions no són respectades per l'Estat. La censura de la llibertat d'expressió política i d'informació és  utilitzada per a no criticar al govern i al Partit Comunista Xinès.

*La llengua oficial de tot l'Estat és el xinès, en específic el xinès mandarí*

 

 

5.4 Economia xinesa

​

El govern s'ha enfocat en el comerç internacional com a vehicle de creixement, i ha creat cinc zones econòmiques especials com :Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Xiamen i Hainan, dins les quals s'han flexibilitzat les lleis d'inversió per a atreure el capital estranger. Des de 1990, aquestes zones econòmiques especials s'han expandit per incloure les ciutats principals de l'Estat.

La Xina s'ha beneficiat d'una mà d'obra molt barata, i una taxa de canvi fixa del iuan xinès desfavorable, en estar sobrevalorada en relació a l'euro i al dòlar dels Estats Units.

 

5.5 La demografía

​

La densitat de població és elevada a les regions costaneres orientals i del sud, mentre que les regions muntanyenques de l'oest són poc. La taxa de creixement poblacional el 2008 era molt elevada però en les últimes dècades la piràmide de població ha mostrat una disminució. Aquesta disminució és conseqüència de les mesures de control de la població que el govern ha dut a terme (principalment la política del fill únic).

 A més l'Estat ha expandit el nombre de clíniques mèdiques que proveeixen informació sobre els mètodes de contracepció a preus molts baixos o gratuïts. L'avortament és legal; però la política de fill únic és abolida des de 2015 per la disminució de població. Actualment es poden tenir dos fills, el primer fill ha de ser home.

 

5.6 La cultura

​

La Xina ha estat un dels bressols més importants de la cultura i la civilització mundial.[14] La seva cultura es destaca per la seva durada, la seva diversitat, i la influència que ha tingut en altres cultures asiàtiques veïnes. Un dels elements més importants de la identitat cultural xinesa és la llengua escrita, en especial la cal·ligrafia i la pintura literària.